Mirar sembla un d’aquells verbs que no costa gaire de dur a la pràctica. Si hem tingut la sort de poder tenir una visió en forma utilitzem aparentment els dos ulls per acumular informació sense gaire esforç.

Aquesta informació que entra a través dels nostres ulls necessita d’una assignació de significat per a que sigui útil per a nosaltres. Si aquesta assignació de significat no es produeix el nostre cervell ignora la informació i passa per davant nostre sense que ens immutem.

Per tant per a que resulti rellevant cal que el cervell doti d’un cert significat les imatges que penetren a través dels nostres ulls. Un cop la informació té significat estem en disposició de posicionar-nos davant d’aquesta informació i processar-la.

Quan en el nostre cervell posa el seu segell en la informació que percep la vista no és capaç de fer-ho d’una manera objectiva, ja que el nostre cervell sinó és una cosa és objectiu. Perquè això? perquè el cervell utilitza els fitxers que ha anat acumulant al llarg de la seva vida per comparar la informació nova amb l’antiga. Els fitxers que acostuma a utilitzar són els següents:

• Experiències prèvies
  
  
• Creences
  
  
• Estereotips i prejudicis
  
  
• Coneixements més o menys contrastats
  
  
• Expectatives prèvies fruit d’experiències anteriors
  
  

Aquest procés comparatiu es produeix en qüestió de mil·lèsimes de segon i té una finalitat clarament enfocada a la supervivència de l’individu. Per exemple, si vaig a creuar un carrer i de cop i volta veig un camió que s’acosta a tota velocitat cap a mi, probablement associaré la situació a un perill i actuaré en funció d’aquest perill (protegir-me, enretirar-me, saltar ....). Si el meu cervell mai abans ha pogut veure un camió no serà capaç d’associar la situació com a perillosa i podria quedar-me mirant el camió com qui res.

Aquest és el motiu per explicar que quan ens hem trencat una cama ens sembla veure de cop i volta molta més gent que, com nosaltres, va amb crosses. El nostre cervell està especialment sensible a dotar de significat la informació que veiem al nostre voltant de persones amb crosses (aquest fet s’anomena percepció selectiva). I és que el nostre cervell no veu tot el que passa al nostre voltant, tant sols allò pel qual està preparat o interessat a veure.

Per tant el nostre cervell posa en marxa el següent procés cada vegada que ha d’assignar un significat a una informació:

1. Situació: queda fora de nosaltres. És neutre i buida de significat
   
   
2. Comparació: recull la informació nova i la compara amb l’antiga (experiències, creences, ...)
   
   
3. Interpretació: Fruit de la comparació. S’assigna un significat
   
   
4. Emoció: fruit de la interpretació i del significat assignat sorgeix una emoció (perill, plaer, benestar, tranquil·litat, etc)
   
   
5. Acció: fruit de l’emoció experimentada actuarem d’una manera o d’una altre, sempre amb la voluntat de donar una resposta satisfactòria a l’emoció
   
   

Tenint en compte aquesta idea, és del tot evident que quan veiem o percebem una situació que ens molesta, no ens agrada o ens desperta una emoció no agradable no és la situació la que és negativa sinó que és la interpretació (passos 2 i 3) que nosaltres fem que assigna aquest segell negatiu. Idèntic és el procés amb situacions que veiem com a positives.

Per aquest motiu persones diferents davant d’una situació concreta es posicionaran de manera diferent a aquesta, ja que cadascú gaudeix d’una informació prèvia molt diferent a la de l’altre. Des d’aquesta perspectiva s’elimina clarament la idea de veritat absoluta que a vegades sentim que ens pertany davant d’una situació en concret i que més d’una vegada i de dos ens ha comportat alguna discussió amb persones del nostre entorn.

Tota persona que vulgui acompanyar, guiar o ajudar a un altre persona o grups de persones (psicòloga, coach, pedagoga, mestre, monitora, etc. ) hauria de fer l’exercici previ de revisar tota aquesta informació antiga que ens serveix per dotar de significat a allò que ens passa o li passa a les persones que acompanyem. Mirar i revisar de quina manera s’està mirant a l’altre. Quin significat li estem atorgant. Fer aquest exercici serà molt sa i ens permetrà a la vegada empatitzar amb aquestes persones i amb el que els passa.

No podrem ajudar a ningú allà on nosaltres tinguem alguna limitació.

Arran d’aquest article aniré escrivint nous articles amb noves idees que ens ajudaran a comprendre una mica més qui som i com som.

Com sempre us deixo algunes preguntes per a reflexionar:

• Què veus ara mateix que no t‘està agradant?
  
  
• Com t’agradaria que fos aquesta situació?
  
  
• Quin significat estàs atorgant a aquesta situació?
  
  
• Quina emoció et desperta aquesta interpretació?
  
  
• De quina altre manera podries veure-ho? Quin altre significat podria tenir?
  
  
• Amb aquesta nova visió, com et veus? Com et sents?
  
  
• Com veuen altres persones aquesta mateixa situació?
  
  
• Què et pot ajudar a veure-ho de maneres diferents?
  
  
• Com vols que sigui aquesta situació?
  
  
• Quina idea et pot ajudar a veure-ho amb aquesta nova mirada?
  
  
• Què faràs de nou? Com ho faràs? Quan ho faràs?
  
  

Ànims i a seguir treballant per construir-nos com volem!! Una abraçada

Gerard Domingo

Coach

Haz clic aquí para modificar.

Les persones som força complexes. Les nostres característiques anatòmiques i fisiològiques, les coneixem prou bé i podem descriure-les amb detall. 

Altres components més subtils, però no menys reals i importants, com són els pensaments, emocions i sentiments, que donen vida al procés mental, formen part d’un territori molt menys conegut. 

Però uns i altres estan molt lligats i integren una realitat global que és l'ésser humà. 

Les neurociències aporten ara, amb els nous coneixements sobre el cervell, molta informació que ens permet veure de més a prop els mecanismes complexos i alhora senzills, variats i precisos que interrelacionen els processos mentals i els fisiològics. 

Tot i que a la cultura oriental aquesta interconnexió ha estat sempre un dels fonaments de la medicina, la psicologia i fins i tot la filosofia, ara podem entendre millor l’íntima relació entre allò que sentim a l'estomac o al pit i allò que ens passa pel cap quan estem tristos, colèrics o atrapats per la por, per exemple.

L’actitud mental ajuda molt a potenciar les capacitats d’autosanació del propi cos, i sovint, amb el treball psicofísic, podem arribar a través del cos a les regions profundes de la nostra ment. 


Angel Calvo
Professor de Tai-chi

És difícil exagerar la importància de la relaxació per molt que en parlem d'ella, perquè és un fonament essencial del benestar psicofísic. Però no em refereixo al concepte més habitual que identifica la relaxació amb el descans, la inactivitat física i l'absència de preocupacions i problemes. És tracta més aviat d'un estat mental de calma i assossec, que transmet al nostre cos l'ordre de generar només el grau de tensió imprescindible per a fer front a cada situació concreta, sense malgastar energia inútilment ni acumular tensions innecessàries.

Que el cos i la ment són inseparables és una de les aportacions més valuoses de la cultura oriental, i aprendre a mantenir-nos relaxats és un dels millors regals que ens podem oferir, a nosaltres mateixos i als qui ens envolten.

A mesura que augmenta la nostra capacitat de relaxació, podem identificar els patrons emocionals que s'amaguen darrere la "cuirassa corporal", i que sovint són les causes profundes de molts dels nostres problemes.

Una excel·lent manera d'aconseguir un to més relaxat és deixar que la saliva flueixi cap a la boca, mantenint així més actiu el sistema nerviós parasimpàtic, que és l’encarregat de mantenir relaxat el cos.

Com a curiositat, aquí teniu un enllaç sobre la que, diuen, és “la cançó més relaxant del món”. Es titula Weightless i ha estat creada en col·laboració amb investigadors de l’empresa de neuromarketing britànica Mindlab Internacional:

http://www.youtube.com/watch?v=atdZ3NpG9ns

Angel Calvo
Professor de Tai-chi

Hi ha mestres que ens regalen eines per millorar el nostre benestar. 
Voleu fer quelcom per la vostra salut? Dedica't un minut... i disposaràs d'una fórmula per practicar salut. 
Troba el propi significat a l'acció de meditar!

http://www.onemomentmeditation.com/