infoarasalut@gmail.com
        616 49 10 32
ARASALUT
  • Notícies
    • Articles
  • EL CENTRE
  • SERVEIS
    • Psicoteràpia
    • Teràpia Gestalt
    • Mediació
  • GRUPS
    • Creixement Personal
    • Alimentació Conscient
    • Deixar de Fumar
    • Supervisió
  • FORMACIÓ
    • Treball corporal >
      • TREBALL CORPORAL
    • Cursos i Tallers
    • Conferències
  • CONTACTE

COACHING: NO ET PREOCUPIS!

14/5/2015

0 Comments

 
Viure sense preocupacions sembla ser avui en dia el leitmotiv de moltes persones. I és que quan estem preocupats ens costa gaudir de la vida, del que fem , de la companyia o de l’experiència. La preocupació ens allunya del benestar i la tranquil·litat que voldríem sentir.

Si ens parem a mirar el sentit de la paraula preocupació veurem que està precedit per un prefix que és PRE- . Aquest prefix (que també apareix en la paraula que el denomina) significa abans de, així doncs la preocupació és allò que hauríem d’experimentar just el moment abans d’ocupar-nos de quelcom.

Ocupar-se de quelcom implica una acció, canviar o modificar allò que és motiu de malestar, i preocupar-se és un estat emocional. Així doncs quan apareix la preocupació ens apareix com indicador de que hi ha quelcom que requereix de la nostre atenció, i que per tant hem de passar a l’acció.

Hi ha persones que no fan el procés complert, quan apareix l’indicador (l’emoció) no actuen, es queden contemplant com la seva preocupació ocupa els seus pensaments. Aquesta, mica en mica va agafant el control de la situació i s’instal·la còmodament en la persona. Podríem dir que és com qui arriba a casa, es treu les sabates i la roba, es posa les sabatilles i el pijama, s’asseu el sofà i es diu –ara, no m’aixeco per res del món!-.

La preocupació es va enquistant en la persones i talment com un paràsit es va fent el seu espai en els nostres pensaments, emocions i experiències. I com més còmode s’hi troba més costa de fer-la fora.

Aquests tipus de persones acostumen a viure allò que els passa com a víctimes. Segur que tots i totes coneixem algú que, cada vegada que la trobem, ens explica les seves penes i ens intenta fer creure que ella és una pobre víctima del que li succeeix i que no pot fer res per canviar el que li està passant. En termes formals, diem que aquestes persones viuen en el “Centre de preocupació” i que estan instal·lades en el “Paradigma de la víctima (o del Tu)”. El resultat de viure en el Centre de preocupació és que aquest, si no fem res al respecte, cada vegada es va fent més i més gran.

A la vegada, i com tot en aquesta vida, hi ha l’altre extrem. Hi ha aquelles persones que quan apareix l’indicador de la preocupació es posen mans a la feina a ocupar-se sobre el motiu del seu malestar. No deixen que la preocupació s’instal·li dins seu. Aquestes persones viuen en el que anomenem el “Cercle d’influència” i que estan en el “Paradigma de la responsabilitat (o del Jo)”. Quan més s’actua sobre el Cercle d’influència més gran es fa aquest, més poder adquireix la persona i a la vegada, més petit es fa el Cercle de preocupació.

Quan dic que adquireix més poder vull dir que adquireixen més confiança en ells mateixos, en les seves possibilitats, que augmenten recursos eficaços per a fer front a la preocupacions, adquireixen eines i competències i tot això acaba repercutint en una millor autoestima. És el que s’anomena un cicle virtuós.

Per tant, preocupar-se i no fer res és sinònim de víctima. Ocupar-se i fer quelcom és sinònim de responsable, de maduresa i de voler ser el protagonista de la pròpia vida i del que succeeix.

Passar d’una Paradigma a l’altre és possible. Com tot, però, si estem acostumats a viure en el Paradigma de la víctima necessitarem entrenar per, mica en mica, passar al paradigma de la responsabilitat. Aquí, la persona que ens podria acompanyar, si realment aquest és el motiu i desig de canvi, per passar d’un cercle a l’altre podria ser un Coach.

El primer pas comença amb una decisió: Tu, com vols ser? Segurament si esperes respondre aquesta pregunta en un altre moment estàs alimentant el cercle de preocupació. Si decideixes respondre ara, de ben segur que ja estàs expandint el teu cercle d’influència.

Us deixo unes preguntes, per aquelles persones que esteu treballant per expandir el vostre cercle d’influència , per a poder augmentar el vostre Poder:

  • Què t’està preocupant ara mateix?

  • Què has deixat instal·lat en la preocupació i requereix de la teva atenció?

  • D’aquesta situació, què és el que et genera malestar?

  • Com vols que sigui?

  • Com has de formular aquesta situació per a que et generi benestar?

  • Com et sentiràs quan t’hagis ocupat d’aquesta situació?

  • Què està sent ara? Com ho estàs vivint?

  • De què necessites ocupar-te per generar el benestar?

  • Què t’impedeix ocupar-te’n? Com pots fer desaparèixer aquest impediment?

  • Quin perill hi ha ocupar-se d’això?

  • Qui et pot ajudar? Qui ja, anteriorment, s’ha ocupat de quelcom similar? Què ha fet?

  • Quines dificultats preveus? Què pots fer per eliminar-les?

  • Què és el pitjor que et pot passar si no te’n ocupes? Què és el millor que et pots passar si no te’n ocupes?

  • Què és el pitjor que pot passar si te’n ocupes? Què és el millor que pot passar si te’n ocupes?

  • Què has de fer? Quan ho faràs? Com ho faràs? I després, què més faràs?

Ànims, a seguir treballant per construir-nos com volem!! Una abraçada

Gerard Domingo

Coach,
Equip Ara Salut


0 Comments

TERÀPIA GESTALT: MOVENT EL QUE SOM!

22/4/2015

0 Comments

 
L'expressió corporal és tan vella com la nostra espècie. La comunicació i expressió del nostre ésser ha estat possible gràcies als micro i macro moviments que el nostre conjunt de cèl·lules ens permet realitzar.

La comunicació no verbal pot rebre la mateixa força que els recursos poètics. Tan pel recurs del moviment com per l'embelliment de la paraula podem arribar a expressar emocions impossibles de resumir amb el suport convencional de la comunicació verbal.

El moviment facilita una expressió més transparent. Doncs si en alguna cosa fem sovint, és a mesurar les paraules per expressar les pensaments i sentiments, però el cos no es deixa manipular tant fàcilment quan parlem. Si en aquell moment em pogués filmar podria observar a posteriori expressions corporals que no han estat filtrades o inclús censurades per l'intel·lecte.

Si anem més enllà de les pautes socials a les que acostumem a respondre, podem veure, per exemple, el diàleg corporal entre una parella. Podem contemplar la posició d'espatlles, la tensió muscular, la mirada, les marques de la cara més pronunciades, el balanceig davant i enrere, etc. Totes aquestes manifestacions són producte del món intern de la persona i que moltes vegades no posa consciència.

En el marc de la teràpia, el terapeuta Gestalt, vetlla per recollir aquesta valuosa informació que propaga el cos del client. Gràcies a senyals corporals, el terapeuta rep la informació menys contaminada d'aquest. Dit a la inversa, el terapeuta capta aquells missatges purs, autèntics del client que faciliten veure'l realment en el seu ésser. Una persona que molt sovint neguem o infravalorem.

Què fa doncs el terapeuta quan es converteix en testimoni d'aquesta expressió corporal?

El terapeuta no té la missió d'endevinar què significa el balanceig del client, ni interpretar el motiu de l'absència de contacte visual.

La missió del terapeuta és assenyalar els gestos que surten del propi client, per tal que aquest pugui augmentar la consciència de si mateix. Al potenciar la consciència, el client pot adonar-se del que el motiva a fer el seguit de moviments espontanis. Més enllà d'un balanceig, pot haver ganes de marxar de la consulta, en el joc d'esquivar mirades, pot haver la necessitat d'evitar intimitat, amb la gestualització de les mans pot haver la necessitat d'intensificar la ràbia, etc.

Per tant, no es tracta de fer hipòtesis del que pot significar cada expressió, si més no, poder retornar al client el material preuat que aporta el seu cos.

Quin és aquest material?
El missatge autèntic que rau en ell. Moltes vegades aquests missatges formen part del nostre món emocional, del nostre sentir...

Des de la Gestalt, també oferim al client l'opció d'expressar-se directament amb el cos.. Un exercici que ens pot servir per arribar per la via directa a la veritable angoixa, o la sincera motivació. Si un client se sent amb permís de deixar portar-se pel seu cos potser aquest s'estirarà per descansar, o començarà a saltar d'alegria, o a expressarà clarament el seu enuig.

Ara bé: Aquí va la reflexió!

Dones llibertat d'expressió al teu cos?

Et deixes ser tal com ets?

O té més presència la contenció i censura que discrimina el teu sentir?

El sentir, al cap i a la fi, forma part de tu. Forma part de mi. Forma part d'estar viu!

Davant aquestes preguntes et convido a fer el següent:

Tanca els ulls, respira i adona't quin moviment habita dins teu, de pell a dins. Ara tens l'opció de conviure uns minuts amb això... Adona't seguidament com li dones reconeixement i acceptació. Potser a través d'un somriure, potser un cop, potser una idea, un desig...

Allò que habita aquí i ara en tu, també ETS TU!

Laura Rucio
Psicòloga
Terapeuta Gestalt
Treball Corporal

0 Comments

COACHING: EL CANVI

24/3/2015

0 Comments

 
Voler resistir-se als canvis és el mateix que pretendre no envellir mai o que cada dia faci sol. No és possible. Cada cosa, cada objecte, planta, màquina, moble, llibre, persona ... pateix canvis, es modifiquem amb el pas del temps. Mai seran demà el mateix que van ser ahir. Per tant més que estar-hi en contra s una molt bona idea estar-hi a favor.

Canviar no significa empitjorar ni perdre, sinó que vol dir anar a favor de la vida i a l’ordre natural de les coses. Ara bé, hi ha molts canvis que són tan sotils que quasi ni ens n’assabentem , com ara que un bon dia ens llevem i ens mirem bé al mirall; al fer-ho detectem vàries canes i, esparverats, ens preguntem quan ha estat que hem envellit tant! En canvi d’altres són dràstics i aquests generen pors, inseguretats i molts interrogants ja que el que fins aleshores havia estat d’una manera coneguda on ens hi trobàvem ben aposentats i acomodats de cop i volta trontolla i desapareix i ens veiem abocats a afrontar-ho irremeiablement.

Hi ha persones que viuen en el canvi igual que n’hi ha que viuen en una zona de confort i immobilitat. Les persones que viuen en el canvi saben que voler-se mantenir agafats a la mateixa liana no els porta enlloc, ja que tard o d’hora aquesta s’assecarà i caurà, per això viatgen agafant-les amb una mà i altre recorrent nous paratges i horitzons.

Les persones que estan a favor del canvi desenvolupen habilitats com la confiança amb un mateix, l’autoconeixement, flexibilitat, empatia, automotivació i és projecten en el futur tornant-se més estratègics. Són fàcilment adaptables a diferents situacions i entorns ja que estan entrenats, i aquesta habilitat és, pels temps que corren, un bé molt preuat.

Aquestes persones utilitzen el canvi per encaminar-se cap al seu somni amb la voluntat conscient de que per arribar-hi hauran de deixar moltes coses per agafar-ne de noves que els aportaran un major benestar. I aquest benestar a la llarga desembocarà en un estat de felicitat al sentir-se que són elles, amb les seves decisions, les propietàries de la seva vida.

M’agradaria deixar-vos una petita història per acabar de completar l’article i unes preguntes per a reflexionar-hi:

De vegades hem d'assumir dures experiències de canvi , però que ens permetran seguir endavant si no volem quedar estancats en la nostra vida.

"L'àguila pot arribar a viure fins a setanta anys, però per arribar a aquesta edat, un dia ha de prendre una dura decisió, ja que l' indispensable fet de volar se li fa ara molt difícil.
Quan té aproximadament uns quaranta anys, les seves ungles corbes i flexibles s' han tornat molt estretes i ja no aconsegueix atrapar les preses de les quals s' alimenta.
El seu bec, llarg i punxegut, també se li corba, i les ales se li tornen molt pesades pel pes de les seves gruixudes plomes.
És llavors quan l' àguila té només dues alternatives: o bé morir.... o bé assumir un dolorós procés de renovació que durarà uns cinc mesos.
Aquest procés comença buscant un niu arrecerat d' una muntanya, on no tingui la necessitat de volar. Un cop és al lloc, comença a colpejar el seu bec contra una roca, una vegada i una altra , fins a arrancar-se'l. Pot durar dies sencers aconseguir que el bec li caigui.
Instintivament, s' espera un temps a que li creixi el nou bec,amb el qual s' arrancarà les seves velles ungles.
Quan aquestes li comencin a créixer, procedirà a arrencar-se les plomes. I és llavors quan es produeix el miracle:
Després de 150 dies, emergeix fresca, revitalitzada, rejovenida....llesta per iniciar el seu vol de renovació amb el que haurà guanyat....30 anys més de vida."

Preguntes:

  • Què t’impedeix actualment volar cap a on tu vulguis?

  • Concretament, què necessites canviar per seguir volant?

  • Si ho has de canviar, com ha de ser en un futur pròxim?

  • Així doncs, si no és com vols que sigui, com és ara?

  • Què necessites per a fer aquest canvi? Què t’impedeix canviar-ho? Com superaràs aquest impediment? Qui et pot ajudar? Què et pot ajudar?

  • Qui ja ha fet un canvi semblant? Com ho ha fet? Què et pot servir a tu?

  • Concretant, què faràs? Quan ho faràs? I després ....?

Ànims, a treballar per seguir construint-nos com volem!
Gerard Domingo

Coach,
Equip Ara Salut

0 Comments

COACHING: CAL MIRAR COM MIREM 

7/9/2014

0 Comments

 
Mirar sembla un d’aquells verbs que no costa gaire de dur a la pràctica. Si hem tingut la sort de poder tenir una visió en forma utilitzem aparentment els dos ulls per acumular informació sense gaire esforç.

Aquesta informació que entra a través dels nostres ulls necessita d’una assignació de significat per a que sigui útil per a nosaltres. Si aquesta assignació de significat no es produeix el nostre cervell ignora la informació i passa per davant nostre sense que ens immutem.

Per tant per a que resulti rellevant cal que el cervell doti d’un cert significat les imatges que penetren a través dels nostres ulls. Un cop la informació té significat estem en disposició de posicionar-nos davant d’aquesta informació i processar-la.

Quan en el nostre cervell posa el seu segell en la informació que percep la vista no és capaç de fer-ho d’una manera objectiva, ja que el nostre cervell sinó és una cosa és objectiu. Perquè això? perquè el cervell utilitza els fitxers que ha anat acumulant al llarg de la seva vida per comparar la informació nova amb l’antiga. Els fitxers que acostuma a utilitzar són els següents:

  • Experiències prèvies

  • Creences

  • Estereotips i prejudicis

  • Coneixements més o menys contrastats

  • Expectatives prèvies fruit d’experiències anteriors

Aquest procés comparatiu es produeix en qüestió de mil·lèsimes de segon i té una finalitat clarament enfocada a la supervivència de l’individu. Per exemple, si vaig a creuar un carrer i de cop i volta veig un camió que s’acosta a tota velocitat cap a mi, probablement associaré la situació a un perill i actuaré en funció d’aquest perill (protegir-me, enretirar-me, saltar ....). Si el meu cervell mai abans ha pogut veure un camió no serà capaç d’associar la situació com a perillosa i podria quedar-me mirant el camió com qui res.

Aquest és el motiu per explicar que quan ens hem trencat una cama ens sembla veure de cop i volta molta més gent que, com nosaltres, va amb crosses. El nostre cervell està especialment sensible a dotar de significat la informació que veiem al nostre voltant de persones amb crosses (aquest fet s’anomena percepció selectiva). I és que el nostre cervell no veu tot el que passa al nostre voltant, tant sols allò pel qual està preparat o interessat a veure.

Per tant el nostre cervell posa en marxa el següent procés cada vegada que ha d’assignar un significat a una informació:

  1. Situació: queda fora de nosaltres. És neutre i buida de significat

  2. Comparació: recull la informació nova i la compara amb l’antiga (experiències, creences, ...)

  3. Interpretació: Fruit de la comparació. S’assigna un significat

  4. Emoció: fruit de la interpretació i del significat assignat sorgeix una emoció (perill, plaer, benestar, tranquil·litat, etc)

  5. Acció: fruit de l’emoció experimentada actuarem d’una manera o d’una altre, sempre amb la voluntat de donar una resposta satisfactòria a l’emoció

Tenint en compte aquesta idea, és del tot evident que quan veiem o percebem una situació que ens molesta, no ens agrada o ens desperta una emoció no agradable no és la situació la que és negativa sinó que és la interpretació (passos 2 i 3) que nosaltres fem que assigna aquest segell negatiu. Idèntic és el procés amb situacions que veiem com a positives.

Per aquest motiu persones diferents davant d’una situació concreta es posicionaran de manera diferent a aquesta, ja que cadascú gaudeix d’una informació prèvia molt diferent a la de l’altre. Des d’aquesta perspectiva s’elimina clarament la idea de veritat absoluta que a vegades sentim que ens pertany davant d’una situació en concret i que més d’una vegada i de dos ens ha comportat alguna discussió amb persones del nostre entorn.

Tota persona que vulgui acompanyar, guiar o ajudar a un altre persona o grups de persones (psicòloga, coach, pedagoga, mestre, monitora, etc. ) hauria de fer l’exercici previ de revisar tota aquesta informació antiga que ens serveix per dotar de significat a allò que ens passa o li passa a les persones que acompanyem. Mirar i revisar de quina manera s’està mirant a l’altre. Quin significat li estem atorgant. Fer aquest exercici serà molt sa i ens permetrà a la vegada empatitzar amb aquestes persones i amb el que els passa.

No podrem ajudar a ningú allà on nosaltres tinguem alguna limitació.

Arran d’aquest article aniré escrivint nous articles amb noves idees que ens ajudaran a comprendre una mica més qui som i com som.

Com sempre us deixo algunes preguntes per a reflexionar:

  • Què veus ara mateix que no t‘està agradant?

  • Com t’agradaria que fos aquesta situació?

  • Quin significat estàs atorgant a aquesta situació?

  • Quina emoció et desperta aquesta interpretació?

  • De quina altre manera podries veure-ho? Quin altre significat podria tenir?

  • Amb aquesta nova visió, com et veus? Com et sents?

  • Com veuen altres persones aquesta mateixa situació?

  • Què et pot ajudar a veure-ho de maneres diferents?

  • Com vols que sigui aquesta situació?

  • Quina idea et pot ajudar a veure-ho amb aquesta nova mirada?

  • Què faràs de nou? Com ho faràs? Quan ho faràs?

Ànims i a seguir treballant per construir-nos com volem!! Una abraçada

Gerard Domingo

Coach

Imagen
0 Comments

SALUT CORPORAL: MOVIMENT VITAL 

18/6/2014

0 Comments

 


Entrevista TV2: El Movimiento Vital. Mestre Katsumi Mamine

Haz clic aquí para modificar.
0 Comments

SALUT PSICO-CORPORAL: COS I MENT

27/5/2014

0 Comments

 
Imagen
Les persones som força complexes. Les nostres característiques anatòmiques i fisiològiques, les coneixem prou bé i podem descriure-les amb detall. 

Altres components més subtils, però no menys reals i importants, com són els pensaments, emocions i sentiments, que donen vida al procés mental, formen part d’un territori molt menys conegut. 

Però uns i altres estan molt lligats i integren una realitat global que és l'ésser humà. 

Les neurociències aporten ara, amb els nous coneixements sobre el cervell, molta informació que ens permet veure de més a prop els mecanismes complexos i alhora senzills, variats i precisos que interrelacionen els processos mentals i els fisiològics. 

Tot i que a la cultura oriental aquesta interconnexió ha estat sempre un dels fonaments de la medicina, la psicologia i fins i tot la filosofia, ara podem entendre millor l’íntima relació entre allò que sentim a l'estomac o al pit i allò que ens passa pel cap quan estem tristos, colèrics o atrapats per la por, per exemple.

L’actitud mental ajuda molt a potenciar les capacitats d’autosanació del propi cos, i sovint, amb el treball psicofísic, podem arribar a través del cos a les regions profundes de la nostra ment. 


Angel Calvo
Professor de Tai-chi


0 Comments

Conferència: Per què el cos cau malalt?

30/4/2014

0 Comments

 

Vídeo: Dr. Alberto Martí Bosch

0 Comments

TERÀPIA GESTALT:  Més enllà de les preguntes, per la psicòloga Laura Rucio

23/4/2014

0 Comments

 

Article: Les 5 preguntes màgiques!

0 Comments

Salut Corporal: La Dansa, camí directe a la Salut

25/3/2014

0 Comments

 
Imagen
0 Comments

SALUT PSICO-CORPORAL: El sentit saludable de la Relaxació

18/3/2014

0 Comments

 
És difícil exagerar la importància de la relaxació per molt que en parlem d'ella, perquè és un fonament essencial del benestar psicofísic. Però no em refereixo al concepte més habitual que identifica la relaxació amb el descans, la inactivitat física i l'absència de preocupacions i problemes. És tracta més aviat d'un estat mental de calma i assossec, que transmet al nostre cos l'ordre de generar només el grau de tensió imprescindible per a fer front a cada situació concreta, sense malgastar energia inútilment ni acumular tensions innecessàries.

Que el cos i la ment són inseparables és una de les aportacions més valuoses de la cultura oriental, i aprendre a mantenir-nos relaxats és un dels millors regals que ens podem oferir, a nosaltres mateixos i als qui ens envolten.

A mesura que augmenta la nostra capacitat de relaxació, podem identificar els patrons emocionals que s'amaguen darrere la "cuirassa corporal", i que sovint són les causes profundes de molts dels nostres problemes.

Una excel·lent manera d'aconseguir un to més relaxat és deixar que la saliva flueixi cap a la boca, mantenint així més actiu el sistema nerviós parasimpàtic, que és l’encarregat de mantenir relaxat el cos.

Com a curiositat, aquí teniu un enllaç sobre la que, diuen, és “la cançó més relaxant del món”. Es titula Weightless i ha estat creada en col·laboració amb investigadors de l’empresa de neuromarketing britànica Mindlab Internacional:

http://www.youtube.com/watch?v=atdZ3NpG9ns

Angel Calvo
Professor de Tai-chi

0 Comments
<<Previous
Forward>>
    Imagen

    TEMES

    All
    Coaching
    Gestalt
    Mediació
    Mediació
    Salut Corporal
    Salut Psicològica
    Salut Psicològica
    Teràpia De Parella
    Teràpia Familiar

Con tecnología de Crea tu propio sitio web con las plantillas personalizables.