Esta afirmación tiene doble significado. El primero a destacar es que las crisis vitales ocurren. Me atrevo a decir que es algo intrínseco al ser humano. Por lo menos propias de un tipo de personas. Aquellas que se cuestionan en algún momento el sentido de su vida, de sus actos, sus decisiones…
El segundo significado responde a que las crisis, por agudas que sean, pasan, se desvanecen, dando lugar a nuevas conquistas personales.

Ahora bien, ¿una crisis siempre supone una conquista?

No necesariamente. Como he advertido anteriormente, puede surgir efecto si la persona afectada es capaz de cuestionarse a sí misma, si dicha persona está dispuesta a observarse y escucharse procesando lo que encuentra en sus adentros. Por el contrario si no atendemos de piel adentro, nos fijaremos en lo que acontece de piel afuera. Eso comportará señalar solo a la pareja (si la crisis se refleja en ésta). o se señalará como problema al contrato laboral si el conflicto se manifiesta en el trabajo, o hacia cualquier lugar en el que detectemos lagunas.
Y de esos van la crisis, de lagunas, del darse cuenta de las propias. Y ¡no!, No es una enfermedad, es una oportunidad que nos presenta la vida de actualizarnos, de ajustar mi yo real con la realidad de afuera.

Reconozco que no siempre es fácil mirarnos hacia adentro. A priori, uno imagina el acercarse a uno mismo como acercarse al filo del precipicio, viviendo el vértigo de toparse de lleno con la verdad, tu verdad. Esta sensación a veces asusta.
Sin embargo, ya sabemos que las crisis ocurren. Casi que resulta más natural haber vivido alguna a lo largo de una vida que haber logrado evitarlas.
A veces el antídoto a la crisis es vivir en una sofisticada mentira, pero ¿a quién le gustan las mentiras? Por lo general a nadie.   Siguiendo esta lógica de la congruencia, ¿somos honestos con nosotros mismos o nos tapamos debajo la sábana de la mentira?, esa sábana tupida que esconde nuestras vergüenzas.

Pues sí, de eso van las crisis. De despertadores que pretenden que no llegamos tarde a nuestra cita con nosotros mismos. Una cita intima con tu honestidad. Confrontar todas tus partes para que se pongan de acuerdo en algo. O para que acepten lo que esté por venir.

Ahora bien, atender las lagunas que refleja la relación de pareja no se traduce necesariamente en dejar la pareja. Igual pasa con detectar lagunas en el trabajo, la solución no siempre es cambiar de trabajo, y así con otros avatares que se presenten en tu vida.

Una solución sustancial puede ser ese encuentro íntimo con un@ mism@. Darse cuenta de una vez por todas, quién vive bajo mi piel. O más bien, todas esas partes que componen mi ser.

¿Este encuentro conmigo mism@ qué    ventajas supone?

• Cada uno descubrirá las suyas. Quizás el que tiene por costumbre abandonar el barco cuando la marea se agita, detectará que es capaz de sostener el timón ante el temporal y que luego le compensa llegar al puerto escogido de antemano. Y no cambiar de rumbo al primer golpe.
• Para los que se aferran por norma a cualquier elemento quizás aprenden que son capaces de soltar, de cambiar, de escoger por sí mismos y ser consciente que ellos escogen el barco, no el barco a ellos.
• Para los que no quieren soltar porque sí, ni aferrarse porque sí . También hay ventajas. Pueden redescubrir pequeños permisos con grandes consecuencias:
  
• - Concederse un tiempo a solas alejado de la pareja, del hijo, o del mundo.
• - Solicitar las merecidas vacaciones a RRHH y no esperar que salga de ellos.
• - Dedicarse espacios de salud de la mano de un buen profesional,
  
• - Y un largo etc.​

Laura Rucio Torres
Psicòloga 15.673
Terapeuta Gestalt
Treball Corporal

Aquest 2018 comencem amb un projecte important. Des de Simbòlics psicoteràpia hem iniciat un procés de col·laboració amb  Ara Salut, l’espai de formació per a la salut i psicoteràpia que coordina la psicòloga  Laura Rucio.

Col·laboració que s’ha iniciat compartint l’espai físic. El pis ubicat a l’Avinguda de Tarragona nº1, 2on B, que nosaltres ja ocupàvem anteriorment, s’ha convertit en la plataforma des d’on treballarem conjuntament.

Compartir l’espai ens permetrà explorar noves vies de col·laboració. Perquè a part de l’espai, compartim dos principis essencials: tenim una visió humanista de la psicologia, i adoptem una actitud oberta i integradora vers les diferents corrents psicoterapèutiques.
​
Un humanisme que parteix dels valors de la llibertat, de l’autonomia personal, que promou l’autoconeixement i la consciència d’un mateix. Que concep la psicoteràpia com una relació d’ajuda entre iguals, una acció benevolent, que transmeti confiança i generositat.

Una actitud oberta i integradora, també, davant la complexitat creixent de la psicologia. Posició necessàriament humil i oberta al coneixement, conscients que l’estudi de la ment humana és inabastable i alhora apassionant.

Albert Vidal
Psicòleg  de Simbòlics Psicoteràpia
Professional col·laborador amb Ara Salut

E: Et demano, abans de tot, que en la mesura del possible ens facis les teves aportacions amb un vocabulari entenedor als no professionals de la psicologia, ja que, probablement molts lectors no pertanyen al món de la psicologia i, per tant, són desconeixedors del vostre lèxic més tècnic i certament complexe.
L: Entenc el que em demanes. M’agrada el repte, procuraré fer explicacions clares i senzilles.

E: De què parlem quan afirmem que una persona està realitzant un tractament de psicoteràpia?
L: Fer un tractament de psicoteràpia, correspon a embarcar-se en un viatge, és a dir, consisteix en iniciar un procés de treball on la fita és arribar a tu mateix. Aquest procés de treball personal, o de creixement personal, rep aquest nom perquè promou l’autoconeixement i com a conseqüència permet revisar i millorar aspectes propis i descobrir els aspectes saludables que es poden potenciar.

E: I des d’un punt de vista més pràctic, amb quina finalitat invertir temps i esforços en un viatge d’autoconeixement?​L: Amb la finalitat de millorar la teva qualitat de vida, bé, cadascú la seva. Vull matisar que, per definició, la psicoteràpia no té a veure amb un tractament puntual com pot ser un tractament farmacològic d’una sola dosis, i on podem notar els efectes a curt termini. Just el que pot oferir la psicoteràpia és que el professional no et donarà la “píndola”, sinó que t’acompanyarà i t’ajudarà a que tu trobis aquelles “píndoles” i les sàpigues gestionar per a la teva salut i benestar. Vist així, trobo que la finalitat de la psicoteràpia és força útil.

E: Escoltant el teu raonament, em ve al cap la dita popular de “no donar peixos, sinó ensenyar a pescar”. Entenent que cada pacient pescarà diferents peixos… Com millora la qualitat de vida dels teus pacients?
L: Tot i les particularitats de cada persona, puc destacar elements comuns que es donen en tots els processos que funcionen. Si aquesta pregunta la dirigíssim als mateixos pacients, crec que la majoria et respondrien dient que la seva millora rau en que han adquirit major consciència de si mateixos. Això vol dir que s’adonen realment qui són, què volen, què no volen, què poden fer, etc.
Aquesta consciència els vincula directament amb l’auto-responsabilitat de les seves vides. Saber, sense embuts, que tenen la missió de fer-se càrrec de si mateixos, si més no, tenen aquesta opció.

E: Com es fan càrrec de si mateixos?
L: Aprenent a posar en pràctica diferents recursos. Per exemple, un pacient, gràcies a la seva consciència i auto-responsabilitat pot començar a practicar el fet de demanar ajuda a terceres persones, reconeixent-se així mereixedor de rebre. En canvi, per a un altre pacient el seu aprenentatge rau en prendre decisions per si mateix, assumint que potser el seu entorn no li posarà fàcil.


E: Llavors no tots els pacients posen en pràctica els mateixos recursos?
L: No. El que ja té capacitat per a demanar ajuda necessita recuperar potencial d’autosuficiència. En canvi, en que s’ho acostuma a gestionar tot sol, s’adona que aquest tarannà també li passa factura i opta per obrir-se, en certa mesura, als altres per millorar el seu benestar. El que ambdues persones tenen en comú és que són coneixedores de si mateixes i es viuen a si mateixos d’una manera més conscient i sentida. Això ho facilita el treball terapèutic vivencial.


E: Què vols dir amb treball terapèutic vivencial?
L: Vull dir que el treball que es fa en les sessions de psicoteràpia no es limita a fer un treball reflexiu i d’exploració del mapa mental que cadascú porta de sèrie. La intervenció vivencial facilita trobar-nos a nosaltres mateixos, tal i com som. Dit d’una altra manera, el treball vivencial aconsegueix anar més enllà de parlar de nosaltres i ens convida a ser nosaltres mateixos. Al arribar a aquest punt, el següent té a veure amb acceptar això que conforma el ser nosaltres mateixos, acceptar el que estem sentint, necessitant, pensant, dubtant, etc. El cos físic i sensorial té un rol imprescindible per aquest treball vivencial. Per tant, en psicoteràpia es pot treballar a partir dels recursos cognitius, físics i emocionals. Totes tres dimensions són portes d’entrada cap a l'autoconeixement.

E: Què bé sona això de ser un mateix! El treball vivencial com ho facilita?
L: Ho facilita perquè un posa en pràctica els recursos personals. Un exemple és posar en pràctica l’auto-escolta. Un altre recurs que es treballa també posant-ho en pràctica a la consulta és l’expressió verbal sense artificis, per a potenciar la comunicació honesta tant amb un mateix i amb els altres. En concret la teràpia Gestalt promou un gran ventall de tècniques vivencials. D’aquesta manera els inputs i aprenentatges poden ser més profunds i sòlids per al pacient, sempre i quan aquest estigui obert a fer un treball en aquesta direcció.

E: Aquestes tècniques terapèutiques són pròpies de qualsevol tipus de psicoteràpia?
L: Es poden trobar en diferents corrents de la psicoteràpia. En concret la teràpia Gestalt, es defineix com un model que aporta un gran ventall de tècniques vivencials, on trobem exercicis molt útils per treballar la dimensió emocional, corporal i relacional. De fet, un exercici relacional ja comença amb la relació que s’estableix entre el terapeuta i el pacient. Aquesta relació, potencialment saludable, ja convida al pacient a obrir el seu mapa mental i retrobar el potencial de relació beneficiosa amb les persones i el món. La relació és una gran eina en el context terapèutic, com a mínim així ho valida la psicoteràpia humanista. Si vols en un altre moment aprofundim en les aportacions que ha fet la psicologia humanista, que és la tercera força de la psicologia.

E: Quan recomanaries a una persona a fer un tractament de psicoteràpia?
L: Quan detecti motivació suficient per implicar-se en aquest treball d’autoconeixement. Quan estigui disposat a «aprendre a nedar llençant-se a la piscina, no observant al monitor com ho fa, sinó ser partícip del seu propi aprenentatge». El que és segur és que si un s’implica activament, les garanties són més evidents.

E: Molt il·lustrativa la metàfora d’aprendre a nedar! Doncs tots hem après dins de la piscina. Entenc que per aprendre cal mullar-se!
L: Exacte, és un bon resum.

E: Seguiria fen-te preguntes, però en algun moment he d’acabar. Si algun lector/a també té preguntes o inquietuds a transmetre’t on pot trobar-te?
L: Poden contactar amb mi per mail, a infoarasalut@gmail.com, si el que volen és una resposta escrita, o també podem tenir una conversa en persona convenint un dia i hora a Ara Salut, el centre on ofereixo psicoteràpia.

Avinguda Tarragona nº1, de Vilafranca del Penedès. Telèfon: 616491032.

Jo també seguiria conversant amb tu. Gràcies per provocar preguntes que convidin a la reflexió!
​A reveure.

Comparant casos, històries de coneguts, etc,... He trobat una metàfora per tal de donar més claredat al fet de FER TERÀPIA. Per a mi és com decidir, o no, passar pel quiròfan.

Una persona que travessa la porta del quiròfan és conscient que ho fa per millorar la seva salut. De ben segur que abans ha provat alternatives per tal d’evitar el bisturí.

En general qui va a teràpia també vol aconseguir una millora en la seva salut emocional. L'objectiu de traspassar la porta d'una consulta, potser semblant al de traspassar la porta del quiròfan. Ara bé, massa sovint, hi ha més resistència enfront la porta del gabinet terapèutic.

Per què? Per què en el segle XXI, encara hi ha prejudicis que obstaculitzen el fet de fer teràpia?

Frases que a vegades acompanyen aquest prejudicis són:

“Qui em pot conèixer millor que jo mateix?”.
“ No vull canviar, no vull perdre la meva identitat”.
“Vull tenir el control de la meva vida, no que un altre em digui el que he de fer”.

Eś humà excusar-se i també és humà resistir-se al canvi.

Crec que qui decideix FER TERÀPIA és aquella persona que ha tocat fons, que se sent desesperada, i s’obre a rebre ajut. Com si demanar ajuda fos l'última de les opcions.

Tot i així, hi ha persones que no arriben tant al límit, i senzillament els seu nivell de consciència els porta a demanar ajuda externa per tal que el propi desenvolupament personal pugui ser més ric.

Tornant a la comparació, la consciència i la desesperació són motius que porten als mortals a posar la seva vida en mans de cirurgians.

Un altre tret comparatiu que vull destacar: Els metges disposen de productes per adormir els pacients. Els terapeutes són conscients que els clients, probablement, hauran de traspassar la barrera del dolor. En el marc de la teràpia no hi ha medicament que anestesii l'angoixa, la tristesa, la pena per un dol o la por a la incertesa.

Aquest dolor pot ser un element més en les trobades terapeuta-client. I això no sedueix a una gran majoria de persones. Ara bé, és gràcies a aquest dolor, que podem avaluar i mesurar el nostre grau de benestar en relació a dies anteriors. El dolor ens pot servir de brúixola del camí a escollir, ens pot servir d'indicador del que passa al nostre món interior.

Penso que si aprenem a fer una escolta profunda del nostre dolor, podem enriquir-nos d'informació íntima que, fins al moment, no vèiem. Gràcies al dolor puc adonar-me que alguna cosa em passa, que estic viu, que reacciono davant els cops de la vida. Ara bé, quan aquest dolor s'arrela massa al nostre interior, pot estar fent una doble funció:

Per una banda m'ajuda a fer-me veure a través de la queixa i la segona funció és la que cadascú ha de descobrir... en soledat o amb ajuda d'un professional.

 Tu com vols atendre al teu dolor...                          Sol                       o                     Acompanyat?

Molts de nosaltres  vetllem per una millora en la comunicació amb els altres. Doncs, ens serveix com a eina  per establir una relació sana i autèntica amb mi mateix i els altres. 

Quin sentit  té l'autenticitat en l'ésser humà?  I en les relacions humanes? 

Aquí teniu 3 reflexions del creador de la gestalt, Fritz Perls, que destaquen conceptes clau:

• La veritat és el camí a la curació de la persona.
• Sóc lliure  de pensar i sentir el que vulgui però no  de dir el que penso i el que sento.
• Des de l'autenticitat, la persona procura el bé amb l'empatia,  la simpatía i la confrontació.