Aquest 2018 comencem amb un projecte important. Des de Simbòlics psicoteràpia hem iniciat un procés de col·laboració amb  Ara Salut, l’espai de formació per a la salut i psicoteràpia que coordina la psicòloga  Laura Rucio.

Col·laboració que s’ha iniciat compartint l’espai físic. El pis ubicat a l’Avinguda de Tarragona nº1, 2on B, que nosaltres ja ocupàvem anteriorment, s’ha convertit en la plataforma des d’on treballarem conjuntament.

Compartir l’espai ens permetrà explorar noves vies de col·laboració. Perquè a part de l’espai, compartim dos principis essencials: tenim una visió humanista de la psicologia, i adoptem una actitud oberta i integradora vers les diferents corrents psicoterapèutiques.
​
Un humanisme que parteix dels valors de la llibertat, de l’autonomia personal, que promou l’autoconeixement i la consciència d’un mateix. Que concep la psicoteràpia com una relació d’ajuda entre iguals, una acció benevolent, que transmeti confiança i generositat.

Una actitud oberta i integradora, també, davant la complexitat creixent de la psicologia. Posició necessàriament humil i oberta al coneixement, conscients que l’estudi de la ment humana és inabastable i alhora apassionant.

Albert Vidal
Psicòleg  de Simbòlics Psicoteràpia
Professional col·laborador amb Ara Salut

E: Et demano, abans de tot, que en la mesura del possible ens facis les teves aportacions amb un vocabulari entenedor als no professionals de la psicologia, ja que, probablement molts lectors no pertanyen al món de la psicologia i, per tant, són desconeixedors del vostre lèxic més tècnic i certament complexe.
L: Entenc el que em demanes. M’agrada el repte, procuraré fer explicacions clares i senzilles.

E: De què parlem quan afirmem que una persona està realitzant un tractament de psicoteràpia?
L: Fer un tractament de psicoteràpia, correspon a embarcar-se en un viatge, és a dir, consisteix en iniciar un procés de treball on la fita és arribar a tu mateix. Aquest procés de treball personal, o de creixement personal, rep aquest nom perquè promou l’autoconeixement i com a conseqüència permet revisar i millorar aspectes propis i descobrir els aspectes saludables que es poden potenciar.

E: I des d’un punt de vista més pràctic, amb quina finalitat invertir temps i esforços en un viatge d’autoconeixement?​L: Amb la finalitat de millorar la teva qualitat de vida, bé, cadascú la seva. Vull matisar que, per definició, la psicoteràpia no té a veure amb un tractament puntual com pot ser un tractament farmacològic d’una sola dosis, i on podem notar els efectes a curt termini. Just el que pot oferir la psicoteràpia és que el professional no et donarà la “píndola”, sinó que t’acompanyarà i t’ajudarà a que tu trobis aquelles “píndoles” i les sàpigues gestionar per a la teva salut i benestar. Vist així, trobo que la finalitat de la psicoteràpia és força útil.

E: Escoltant el teu raonament, em ve al cap la dita popular de “no donar peixos, sinó ensenyar a pescar”. Entenent que cada pacient pescarà diferents peixos… Com millora la qualitat de vida dels teus pacients?
L: Tot i les particularitats de cada persona, puc destacar elements comuns que es donen en tots els processos que funcionen. Si aquesta pregunta la dirigíssim als mateixos pacients, crec que la majoria et respondrien dient que la seva millora rau en que han adquirit major consciència de si mateixos. Això vol dir que s’adonen realment qui són, què volen, què no volen, què poden fer, etc.
Aquesta consciència els vincula directament amb l’auto-responsabilitat de les seves vides. Saber, sense embuts, que tenen la missió de fer-se càrrec de si mateixos, si més no, tenen aquesta opció.

E: Com es fan càrrec de si mateixos?
L: Aprenent a posar en pràctica diferents recursos. Per exemple, un pacient, gràcies a la seva consciència i auto-responsabilitat pot començar a practicar el fet de demanar ajuda a terceres persones, reconeixent-se així mereixedor de rebre. En canvi, per a un altre pacient el seu aprenentatge rau en prendre decisions per si mateix, assumint que potser el seu entorn no li posarà fàcil.


E: Llavors no tots els pacients posen en pràctica els mateixos recursos?
L: No. El que ja té capacitat per a demanar ajuda necessita recuperar potencial d’autosuficiència. En canvi, en que s’ho acostuma a gestionar tot sol, s’adona que aquest tarannà també li passa factura i opta per obrir-se, en certa mesura, als altres per millorar el seu benestar. El que ambdues persones tenen en comú és que són coneixedores de si mateixes i es viuen a si mateixos d’una manera més conscient i sentida. Això ho facilita el treball terapèutic vivencial.


E: Què vols dir amb treball terapèutic vivencial?
L: Vull dir que el treball que es fa en les sessions de psicoteràpia no es limita a fer un treball reflexiu i d’exploració del mapa mental que cadascú porta de sèrie. La intervenció vivencial facilita trobar-nos a nosaltres mateixos, tal i com som. Dit d’una altra manera, el treball vivencial aconsegueix anar més enllà de parlar de nosaltres i ens convida a ser nosaltres mateixos. Al arribar a aquest punt, el següent té a veure amb acceptar això que conforma el ser nosaltres mateixos, acceptar el que estem sentint, necessitant, pensant, dubtant, etc. El cos físic i sensorial té un rol imprescindible per aquest treball vivencial. Per tant, en psicoteràpia es pot treballar a partir dels recursos cognitius, físics i emocionals. Totes tres dimensions són portes d’entrada cap a l'autoconeixement.

E: Què bé sona això de ser un mateix! El treball vivencial com ho facilita?
L: Ho facilita perquè un posa en pràctica els recursos personals. Un exemple és posar en pràctica l’auto-escolta. Un altre recurs que es treballa també posant-ho en pràctica a la consulta és l’expressió verbal sense artificis, per a potenciar la comunicació honesta tant amb un mateix i amb els altres. En concret la teràpia Gestalt promou un gran ventall de tècniques vivencials. D’aquesta manera els inputs i aprenentatges poden ser més profunds i sòlids per al pacient, sempre i quan aquest estigui obert a fer un treball en aquesta direcció.

E: Aquestes tècniques terapèutiques són pròpies de qualsevol tipus de psicoteràpia?
L: Es poden trobar en diferents corrents de la psicoteràpia. En concret la teràpia Gestalt, es defineix com un model que aporta un gran ventall de tècniques vivencials, on trobem exercicis molt útils per treballar la dimensió emocional, corporal i relacional. De fet, un exercici relacional ja comença amb la relació que s’estableix entre el terapeuta i el pacient. Aquesta relació, potencialment saludable, ja convida al pacient a obrir el seu mapa mental i retrobar el potencial de relació beneficiosa amb les persones i el món. La relació és una gran eina en el context terapèutic, com a mínim així ho valida la psicoteràpia humanista. Si vols en un altre moment aprofundim en les aportacions que ha fet la psicologia humanista, que és la tercera força de la psicologia.

E: Quan recomanaries a una persona a fer un tractament de psicoteràpia?
L: Quan detecti motivació suficient per implicar-se en aquest treball d’autoconeixement. Quan estigui disposat a «aprendre a nedar llençant-se a la piscina, no observant al monitor com ho fa, sinó ser partícip del seu propi aprenentatge». El que és segur és que si un s’implica activament, les garanties són més evidents.

E: Molt il·lustrativa la metàfora d’aprendre a nedar! Doncs tots hem après dins de la piscina. Entenc que per aprendre cal mullar-se!
L: Exacte, és un bon resum.

E: Seguiria fen-te preguntes, però en algun moment he d’acabar. Si algun lector/a també té preguntes o inquietuds a transmetre’t on pot trobar-te?
L: Poden contactar amb mi per mail, a infoarasalut@gmail.com, si el que volen és una resposta escrita, o també podem tenir una conversa en persona convenint un dia i hora a Ara Salut, el centre on ofereixo psicoteràpia.

Avinguda Tarragona nº1, de Vilafranca del Penedès. Telèfon: 616491032.

Jo també seguiria conversant amb tu. Gràcies per provocar preguntes que convidin a la reflexió!
​A reveure.

Comparant casos, històries de coneguts, etc,... He trobat una metàfora per tal de donar més claredat al fet de FER TERÀPIA. Per a mi és com decidir, o no, passar pel quiròfan.

Una persona que travessa la porta del quiròfan és conscient que ho fa per millorar la seva salut. De ben segur que abans ha provat alternatives per tal d’evitar el bisturí.

En general qui va a teràpia també vol aconseguir una millora en la seva salut emocional. L'objectiu de traspassar la porta d'una consulta, potser semblant al de traspassar la porta del quiròfan. Ara bé, massa sovint, hi ha més resistència enfront la porta del gabinet terapèutic.

Per què? Per què en el segle XXI, encara hi ha prejudicis que obstaculitzen el fet de fer teràpia?

Frases que a vegades acompanyen aquest prejudicis són:

“Qui em pot conèixer millor que jo mateix?”.
“ No vull canviar, no vull perdre la meva identitat”.
“Vull tenir el control de la meva vida, no que un altre em digui el que he de fer”.

Eś humà excusar-se i també és humà resistir-se al canvi.

Crec que qui decideix FER TERÀPIA és aquella persona que ha tocat fons, que se sent desesperada, i s’obre a rebre ajut. Com si demanar ajuda fos l'última de les opcions.

Tot i així, hi ha persones que no arriben tant al límit, i senzillament els seu nivell de consciència els porta a demanar ajuda externa per tal que el propi desenvolupament personal pugui ser més ric.

Tornant a la comparació, la consciència i la desesperació són motius que porten als mortals a posar la seva vida en mans de cirurgians.

Un altre tret comparatiu que vull destacar: Els metges disposen de productes per adormir els pacients. Els terapeutes són conscients que els clients, probablement, hauran de traspassar la barrera del dolor. En el marc de la teràpia no hi ha medicament que anestesii l'angoixa, la tristesa, la pena per un dol o la por a la incertesa.

Aquest dolor pot ser un element més en les trobades terapeuta-client. I això no sedueix a una gran majoria de persones. Ara bé, és gràcies a aquest dolor, que podem avaluar i mesurar el nostre grau de benestar en relació a dies anteriors. El dolor ens pot servir de brúixola del camí a escollir, ens pot servir d'indicador del que passa al nostre món interior.

Penso que si aprenem a fer una escolta profunda del nostre dolor, podem enriquir-nos d'informació íntima que, fins al moment, no vèiem. Gràcies al dolor puc adonar-me que alguna cosa em passa, que estic viu, que reacciono davant els cops de la vida. Ara bé, quan aquest dolor s'arrela massa al nostre interior, pot estar fent una doble funció:

Per una banda m'ajuda a fer-me veure a través de la queixa i la segona funció és la que cadascú ha de descobrir... en soledat o amb ajuda d'un professional.

 Tu com vols atendre al teu dolor...                          Sol                       o                     Acompanyat?

Molts de nosaltres  vetllem per una millora en la comunicació amb els altres. Doncs, ens serveix com a eina  per establir una relació sana i autèntica amb mi mateix i els altres. 

Quin sentit  té l'autenticitat en l'ésser humà?  I en les relacions humanes? 

Aquí teniu 3 reflexions del creador de la gestalt, Fritz Perls, que destaquen conceptes clau:

• La veritat és el camí a la curació de la persona.
• Sóc lliure  de pensar i sentir el que vulgui però no  de dir el que penso i el que sento.
• Des de l'autenticitat, la persona procura el bé amb l'empatia,  la simpatía i la confrontació. 

Mirar sembla un d’aquells verbs que no costa gaire de dur a la pràctica. Si hem tingut la sort de poder tenir una visió en forma utilitzem aparentment els dos ulls per acumular informació sense gaire esforç.

Aquesta informació que entra a través dels nostres ulls necessita d’una assignació de significat per a que sigui útil per a nosaltres. Si aquesta assignació de significat no es produeix el nostre cervell ignora la informació i passa per davant nostre sense que ens immutem.

Per tant per a que resulti rellevant cal que el cervell doti d’un cert significat les imatges que penetren a través dels nostres ulls. Un cop la informació té significat estem en disposició de posicionar-nos davant d’aquesta informació i processar-la.

Quan en el nostre cervell posa el seu segell en la informació que percep la vista no és capaç de fer-ho d’una manera objectiva, ja que el nostre cervell sinó és una cosa és objectiu. Perquè això? perquè el cervell utilitza els fitxers que ha anat acumulant al llarg de la seva vida per comparar la informació nova amb l’antiga. Els fitxers que acostuma a utilitzar són els següents:

• Experiències prèvies
  
  
• Creences
  
  
• Estereotips i prejudicis
  
  
• Coneixements més o menys contrastats
  
  
• Expectatives prèvies fruit d’experiències anteriors
  
  

Aquest procés comparatiu es produeix en qüestió de mil·lèsimes de segon i té una finalitat clarament enfocada a la supervivència de l’individu. Per exemple, si vaig a creuar un carrer i de cop i volta veig un camió que s’acosta a tota velocitat cap a mi, probablement associaré la situació a un perill i actuaré en funció d’aquest perill (protegir-me, enretirar-me, saltar ....). Si el meu cervell mai abans ha pogut veure un camió no serà capaç d’associar la situació com a perillosa i podria quedar-me mirant el camió com qui res.

Aquest és el motiu per explicar que quan ens hem trencat una cama ens sembla veure de cop i volta molta més gent que, com nosaltres, va amb crosses. El nostre cervell està especialment sensible a dotar de significat la informació que veiem al nostre voltant de persones amb crosses (aquest fet s’anomena percepció selectiva). I és que el nostre cervell no veu tot el que passa al nostre voltant, tant sols allò pel qual està preparat o interessat a veure.

Per tant el nostre cervell posa en marxa el següent procés cada vegada que ha d’assignar un significat a una informació:

1. Situació: queda fora de nosaltres. És neutre i buida de significat
   
   
2. Comparació: recull la informació nova i la compara amb l’antiga (experiències, creences, ...)
   
   
3. Interpretació: Fruit de la comparació. S’assigna un significat
   
   
4. Emoció: fruit de la interpretació i del significat assignat sorgeix una emoció (perill, plaer, benestar, tranquil·litat, etc)
   
   
5. Acció: fruit de l’emoció experimentada actuarem d’una manera o d’una altre, sempre amb la voluntat de donar una resposta satisfactòria a l’emoció
   
   

Tenint en compte aquesta idea, és del tot evident que quan veiem o percebem una situació que ens molesta, no ens agrada o ens desperta una emoció no agradable no és la situació la que és negativa sinó que és la interpretació (passos 2 i 3) que nosaltres fem que assigna aquest segell negatiu. Idèntic és el procés amb situacions que veiem com a positives.

Per aquest motiu persones diferents davant d’una situació concreta es posicionaran de manera diferent a aquesta, ja que cadascú gaudeix d’una informació prèvia molt diferent a la de l’altre. Des d’aquesta perspectiva s’elimina clarament la idea de veritat absoluta que a vegades sentim que ens pertany davant d’una situació en concret i que més d’una vegada i de dos ens ha comportat alguna discussió amb persones del nostre entorn.

Tota persona que vulgui acompanyar, guiar o ajudar a un altre persona o grups de persones (psicòloga, coach, pedagoga, mestre, monitora, etc. ) hauria de fer l’exercici previ de revisar tota aquesta informació antiga que ens serveix per dotar de significat a allò que ens passa o li passa a les persones que acompanyem. Mirar i revisar de quina manera s’està mirant a l’altre. Quin significat li estem atorgant. Fer aquest exercici serà molt sa i ens permetrà a la vegada empatitzar amb aquestes persones i amb el que els passa.

No podrem ajudar a ningú allà on nosaltres tinguem alguna limitació.

Arran d’aquest article aniré escrivint nous articles amb noves idees que ens ajudaran a comprendre una mica més qui som i com som.

Com sempre us deixo algunes preguntes per a reflexionar:

• Què veus ara mateix que no t‘està agradant?
  
  
• Com t’agradaria que fos aquesta situació?
  
  
• Quin significat estàs atorgant a aquesta situació?
  
  
• Quina emoció et desperta aquesta interpretació?
  
  
• De quina altre manera podries veure-ho? Quin altre significat podria tenir?
  
  
• Amb aquesta nova visió, com et veus? Com et sents?
  
  
• Com veuen altres persones aquesta mateixa situació?
  
  
• Què et pot ajudar a veure-ho de maneres diferents?
  
  
• Com vols que sigui aquesta situació?
  
  
• Quina idea et pot ajudar a veure-ho amb aquesta nova mirada?
  
  
• Què faràs de nou? Com ho faràs? Quan ho faràs?
  
  

Ànims i a seguir treballant per construir-nos com volem!! Una abraçada

Gerard Domingo

Coach