L'expressió corporal és tan vella com la nostra espècie. La comunicació i expressió del nostre ésser ha estat possible gràcies als micro i macro moviments que el nostre conjunt de cèl·lules ens permet realitzar.
La comunicació no verbal pot rebre la mateixa força que els recursos poètics. Tan pel recurs del moviment com per l'embelliment de la paraula podem arribar a expressar emocions impossibles de resumir amb el suport convencional de la comunicació verbal.
El moviment facilita una expressió més transparent. Doncs si en alguna cosa fem sovint, és a mesurar les paraules per expressar les pensaments i sentiments, però el cos no es deixa manipular tant fàcilment quan parlem. Si en aquell moment em pogués filmar podria observar a posteriori expressions corporals que no han estat filtrades o inclús censurades per l'intel·lecte.
Si anem més enllà de les pautes socials a les que acostumem a respondre, podem veure, per exemple, el diàleg corporal entre una parella. Podem contemplar la posició d'espatlles, la tensió muscular, la mirada, les marques de la cara més pronunciades, el balanceig davant i enrere, etc. Totes aquestes manifestacions són producte del món intern de la persona i que moltes vegades no posa consciència.
En el marc de la teràpia, el terapeuta Gestalt, vetlla per recollir aquesta valuosa informació que propaga el cos del client. Gràcies a senyals corporals, el terapeuta rep la informació menys contaminada d'aquest. Dit a la inversa, el terapeuta capta aquells missatges purs, autèntics del client que faciliten veure'l realment en el seu ésser. Una persona que molt sovint neguem o infravalorem.
Què fa doncs el terapeuta quan es converteix en testimoni d'aquesta expressió corporal?
El terapeuta no té la missió d'endevinar què significa el balanceig del client, ni interpretar el motiu de l'absència de contacte visual.
La missió del terapeuta és assenyalar els gestos que surten del propi client, per tal que aquest pugui augmentar la consciència de si mateix. Al potenciar la consciència, el client pot adonar-se del que el motiva a fer el seguit de moviments espontanis. Més enllà d'un balanceig, pot haver ganes de marxar de la consulta, en el joc d'esquivar mirades, pot haver la necessitat d'evitar intimitat, amb la gestualització de les mans pot haver la necessitat d'intensificar la ràbia, etc.
Per tant, no es tracta de fer hipòtesis del que pot significar cada expressió, si més no, poder retornar al client el material preuat que aporta el seu cos.
Quin és aquest material? El missatge autèntic que rau en ell. Moltes vegades aquests missatges formen part del nostre món emocional, del nostre sentir...
Des de la Gestalt, també oferim al client l'opció d'expressar-se directament amb el cos.. Un exercici que ens pot servir per arribar per la via directa a la veritable angoixa, o la sincera motivació. Si un client se sent amb permís de deixar portar-se pel seu cos potser aquest s'estirarà per descansar, o començarà a saltar d'alegria, o a expressarà clarament el seu enuig.
Ara bé: Aquí va la reflexió!
Dones llibertat d'expressió al teu cos?
Et deixes ser tal com ets?
O té més presència la contenció i censura que discrimina el teu sentir?
El sentir, al cap i a la fi, forma part de tu. Forma part de mi. Forma part d'estar viu!
Davant aquestes preguntes et convido a fer el següent:
Tanca els ulls, respira i adona't quin moviment habita dins teu, de pell a dins. Ara tens l'opció de conviure uns minuts amb això... Adona't seguidament com li dones reconeixement i acceptació. Potser a través d'un somriure, potser un cop, potser una idea, un desig...
Allò que habita aquí i ara en tu, també ETS TU!
Laura Rucio
Psicòloga
Terapeuta Gestalt
Treball Corporal
La comunicació no verbal pot rebre la mateixa força que els recursos poètics. Tan pel recurs del moviment com per l'embelliment de la paraula podem arribar a expressar emocions impossibles de resumir amb el suport convencional de la comunicació verbal.
El moviment facilita una expressió més transparent. Doncs si en alguna cosa fem sovint, és a mesurar les paraules per expressar les pensaments i sentiments, però el cos no es deixa manipular tant fàcilment quan parlem. Si en aquell moment em pogués filmar podria observar a posteriori expressions corporals que no han estat filtrades o inclús censurades per l'intel·lecte.
Si anem més enllà de les pautes socials a les que acostumem a respondre, podem veure, per exemple, el diàleg corporal entre una parella. Podem contemplar la posició d'espatlles, la tensió muscular, la mirada, les marques de la cara més pronunciades, el balanceig davant i enrere, etc. Totes aquestes manifestacions són producte del món intern de la persona i que moltes vegades no posa consciència.
En el marc de la teràpia, el terapeuta Gestalt, vetlla per recollir aquesta valuosa informació que propaga el cos del client. Gràcies a senyals corporals, el terapeuta rep la informació menys contaminada d'aquest. Dit a la inversa, el terapeuta capta aquells missatges purs, autèntics del client que faciliten veure'l realment en el seu ésser. Una persona que molt sovint neguem o infravalorem.
Què fa doncs el terapeuta quan es converteix en testimoni d'aquesta expressió corporal?
El terapeuta no té la missió d'endevinar què significa el balanceig del client, ni interpretar el motiu de l'absència de contacte visual.
La missió del terapeuta és assenyalar els gestos que surten del propi client, per tal que aquest pugui augmentar la consciència de si mateix. Al potenciar la consciència, el client pot adonar-se del que el motiva a fer el seguit de moviments espontanis. Més enllà d'un balanceig, pot haver ganes de marxar de la consulta, en el joc d'esquivar mirades, pot haver la necessitat d'evitar intimitat, amb la gestualització de les mans pot haver la necessitat d'intensificar la ràbia, etc.
Per tant, no es tracta de fer hipòtesis del que pot significar cada expressió, si més no, poder retornar al client el material preuat que aporta el seu cos.
Quin és aquest material? El missatge autèntic que rau en ell. Moltes vegades aquests missatges formen part del nostre món emocional, del nostre sentir...
Des de la Gestalt, també oferim al client l'opció d'expressar-se directament amb el cos.. Un exercici que ens pot servir per arribar per la via directa a la veritable angoixa, o la sincera motivació. Si un client se sent amb permís de deixar portar-se pel seu cos potser aquest s'estirarà per descansar, o començarà a saltar d'alegria, o a expressarà clarament el seu enuig.
Ara bé: Aquí va la reflexió!
Dones llibertat d'expressió al teu cos?
Et deixes ser tal com ets?
O té més presència la contenció i censura que discrimina el teu sentir?
El sentir, al cap i a la fi, forma part de tu. Forma part de mi. Forma part d'estar viu!
Davant aquestes preguntes et convido a fer el següent:
Tanca els ulls, respira i adona't quin moviment habita dins teu, de pell a dins. Ara tens l'opció de conviure uns minuts amb això... Adona't seguidament com li dones reconeixement i acceptació. Potser a través d'un somriure, potser un cop, potser una idea, un desig...
Allò que habita aquí i ara en tu, també ETS TU!
Laura Rucio
Psicòloga
Terapeuta Gestalt
Treball Corporal
