Voler resistir-se als canvis és el mateix que pretendre no envellir mai o que cada dia faci sol. No és possible. Cada cosa, cada objecte, planta, màquina, moble, llibre, persona ... pateix canvis, es modifiquem amb el pas del temps. Mai seran demà el mateix que van ser ahir. Per tant més que estar-hi en contra s una molt bona idea estar-hi a favor.
Canviar no significa empitjorar ni perdre, sinó que vol dir anar a favor de la vida i a l’ordre natural de les coses. Ara bé, hi ha molts canvis que són tan sotils que quasi ni ens n’assabentem , com ara que un bon dia ens llevem i ens mirem bé al mirall; al fer-ho detectem vàries canes i, esparverats, ens preguntem quan ha estat que hem envellit tant! En canvi d’altres són dràstics i aquests generen pors, inseguretats i molts interrogants ja que el que fins aleshores havia estat d’una manera coneguda on ens hi trobàvem ben aposentats i acomodats de cop i volta trontolla i desapareix i ens veiem abocats a afrontar-ho irremeiablement.
Hi ha persones que viuen en el canvi igual que n’hi ha que viuen en una zona de confort i immobilitat. Les persones que viuen en el canvi saben que voler-se mantenir agafats a la mateixa liana no els porta enlloc, ja que tard o d’hora aquesta s’assecarà i caurà, per això viatgen agafant-les amb una mà i altre recorrent nous paratges i horitzons.
Les persones que estan a favor del canvi desenvolupen habilitats com la confiança amb un mateix, l’autoconeixement, flexibilitat, empatia, automotivació i és projecten en el futur tornant-se més estratègics. Són fàcilment adaptables a diferents situacions i entorns ja que estan entrenats, i aquesta habilitat és, pels temps que corren, un bé molt preuat.
Aquestes persones utilitzen el canvi per encaminar-se cap al seu somni amb la voluntat conscient de que per arribar-hi hauran de deixar moltes coses per agafar-ne de noves que els aportaran un major benestar. I aquest benestar a la llarga desembocarà en un estat de felicitat al sentir-se que són elles, amb les seves decisions, les propietàries de la seva vida.
M’agradaria deixar-vos una petita història per acabar de completar l’article i unes preguntes per a reflexionar-hi:
De vegades hem d'assumir dures experiències de canvi , però que ens permetran seguir endavant si no volem quedar estancats en la nostra vida.
"L'àguila pot arribar a viure fins a setanta anys, però per arribar a aquesta edat, un dia ha de prendre una dura decisió, ja que l' indispensable fet de volar se li fa ara molt difícil.
Quan té aproximadament uns quaranta anys, les seves ungles corbes i flexibles s' han tornat molt estretes i ja no aconsegueix atrapar les preses de les quals s' alimenta.
El seu bec, llarg i punxegut, també se li corba, i les ales se li tornen molt pesades pel pes de les seves gruixudes plomes.
És llavors quan l' àguila té només dues alternatives: o bé morir.... o bé assumir un dolorós procés de renovació que durarà uns cinc mesos.
Aquest procés comença buscant un niu arrecerat d' una muntanya, on no tingui la necessitat de volar. Un cop és al lloc, comença a colpejar el seu bec contra una roca, una vegada i una altra , fins a arrancar-se'l. Pot durar dies sencers aconseguir que el bec li caigui.
Instintivament, s' espera un temps a que li creixi el nou bec,amb el qual s' arrancarà les seves velles ungles.
Quan aquestes li comencin a créixer, procedirà a arrencar-se les plomes. I és llavors quan es produeix el miracle:
Després de 150 dies, emergeix fresca, revitalitzada, rejovenida....llesta per iniciar el seu vol de renovació amb el que haurà guanyat....30 anys més de vida."
Preguntes:
Ànims, a treballar per seguir construint-nos com volem!
Gerard Domingo
Coach,
Equip Ara Salut
Canviar no significa empitjorar ni perdre, sinó que vol dir anar a favor de la vida i a l’ordre natural de les coses. Ara bé, hi ha molts canvis que són tan sotils que quasi ni ens n’assabentem , com ara que un bon dia ens llevem i ens mirem bé al mirall; al fer-ho detectem vàries canes i, esparverats, ens preguntem quan ha estat que hem envellit tant! En canvi d’altres són dràstics i aquests generen pors, inseguretats i molts interrogants ja que el que fins aleshores havia estat d’una manera coneguda on ens hi trobàvem ben aposentats i acomodats de cop i volta trontolla i desapareix i ens veiem abocats a afrontar-ho irremeiablement.
Hi ha persones que viuen en el canvi igual que n’hi ha que viuen en una zona de confort i immobilitat. Les persones que viuen en el canvi saben que voler-se mantenir agafats a la mateixa liana no els porta enlloc, ja que tard o d’hora aquesta s’assecarà i caurà, per això viatgen agafant-les amb una mà i altre recorrent nous paratges i horitzons.
Les persones que estan a favor del canvi desenvolupen habilitats com la confiança amb un mateix, l’autoconeixement, flexibilitat, empatia, automotivació i és projecten en el futur tornant-se més estratègics. Són fàcilment adaptables a diferents situacions i entorns ja que estan entrenats, i aquesta habilitat és, pels temps que corren, un bé molt preuat.
Aquestes persones utilitzen el canvi per encaminar-se cap al seu somni amb la voluntat conscient de que per arribar-hi hauran de deixar moltes coses per agafar-ne de noves que els aportaran un major benestar. I aquest benestar a la llarga desembocarà en un estat de felicitat al sentir-se que són elles, amb les seves decisions, les propietàries de la seva vida.
M’agradaria deixar-vos una petita història per acabar de completar l’article i unes preguntes per a reflexionar-hi:
De vegades hem d'assumir dures experiències de canvi , però que ens permetran seguir endavant si no volem quedar estancats en la nostra vida.
"L'àguila pot arribar a viure fins a setanta anys, però per arribar a aquesta edat, un dia ha de prendre una dura decisió, ja que l' indispensable fet de volar se li fa ara molt difícil.
Quan té aproximadament uns quaranta anys, les seves ungles corbes i flexibles s' han tornat molt estretes i ja no aconsegueix atrapar les preses de les quals s' alimenta.
El seu bec, llarg i punxegut, també se li corba, i les ales se li tornen molt pesades pel pes de les seves gruixudes plomes.
És llavors quan l' àguila té només dues alternatives: o bé morir.... o bé assumir un dolorós procés de renovació que durarà uns cinc mesos.
Aquest procés comença buscant un niu arrecerat d' una muntanya, on no tingui la necessitat de volar. Un cop és al lloc, comença a colpejar el seu bec contra una roca, una vegada i una altra , fins a arrancar-se'l. Pot durar dies sencers aconseguir que el bec li caigui.
Instintivament, s' espera un temps a que li creixi el nou bec,amb el qual s' arrancarà les seves velles ungles.
Quan aquestes li comencin a créixer, procedirà a arrencar-se les plomes. I és llavors quan es produeix el miracle:
Després de 150 dies, emergeix fresca, revitalitzada, rejovenida....llesta per iniciar el seu vol de renovació amb el que haurà guanyat....30 anys més de vida."
Preguntes:
- Què t’impedeix actualment volar cap a on tu vulguis?
- Concretament, què necessites canviar per seguir volant?
- Si ho has de canviar, com ha de ser en un futur pròxim?
- Així doncs, si no és com vols que sigui, com és ara?
- Què necessites per a fer aquest canvi? Què t’impedeix canviar-ho? Com superaràs aquest impediment? Qui et pot ajudar? Què et pot ajudar?
- Qui ja ha fet un canvi semblant? Com ho ha fet? Què et pot servir a tu?
- Concretant, què faràs? Quan ho faràs? I després ....?
Ànims, a treballar per seguir construint-nos com volem!
Gerard Domingo
Coach,
Equip Ara Salut
