Entrevista a Laura Rucio, psicòloga del Centre Ara Salut
E: Vull donar-te les gràcies per aquest temps en el que et disposes a obrir el teu cor envers la teva professió, la tasca de psicoterapeuta.
L: Un plaer! Som-hi!
E: Vull donar-te les gràcies per aquest temps en el que et disposes a obrir el teu cor envers la teva professió, la tasca de psicoterapeuta.
L: Un plaer! Som-hi!
E: Et demano, abans de tot, que en la mesura del possible ens facis les teves aportacions amb un vocabulari entenedor als no professionals de la psicologia, ja que, probablement molts lectors no pertanyen al món de la psicologia i, per tant, són desconeixedors del vostre lèxic més tècnic i certament complexe.
L: Entenc el que em demanes. M’agrada el repte, procuraré fer explicacions clares i senzilles.
E: De què parlem quan afirmem que una persona està realitzant un tractament de psicoteràpia?
L: Fer un tractament de psicoteràpia, correspon a embarcar-se en un viatge, és a dir, consisteix en iniciar un procés de treball on la fita és arribar a tu mateix. Aquest procés de treball personal, o de creixement personal, rep aquest nom perquè promou l’autoconeixement i com a conseqüència permet revisar i millorar aspectes propis i descobrir els aspectes saludables que es poden potenciar.
E: I des d’un punt de vista més pràctic, amb quina finalitat invertir temps i esforços en un viatge d’autoconeixement?L: Amb la finalitat de millorar la teva qualitat de vida, bé, cadascú la seva. Vull matisar que, per definició, la psicoteràpia no té a veure amb un tractament puntual com pot ser un tractament farmacològic d’una sola dosis, i on podem notar els efectes a curt termini. Just el que pot oferir la psicoteràpia és que el professional no et donarà la “píndola”, sinó que t’acompanyarà i t’ajudarà a que tu trobis aquelles “píndoles” i les sàpigues gestionar per a la teva salut i benestar. Vist així, trobo que la finalitat de la psicoteràpia és força útil.
E: Escoltant el teu raonament, em ve al cap la dita popular de “no donar peixos, sinó ensenyar a pescar”. Entenent que cada pacient pescarà diferents peixos… Com millora la qualitat de vida dels teus pacients?
L: Tot i les particularitats de cada persona, puc destacar elements comuns que es donen en tots els processos que funcionen. Si aquesta pregunta la dirigíssim als mateixos pacients, crec que la majoria et respondrien dient que la seva millora rau en que han adquirit major consciència de si mateixos. Això vol dir que s’adonen realment qui són, què volen, què no volen, què poden fer, etc.
Aquesta consciència els vincula directament amb l’auto-responsabilitat de les seves vides. Saber, sense embuts, que tenen la missió de fer-se càrrec de si mateixos, si més no, tenen aquesta opció.
E: Com es fan càrrec de si mateixos?
L: Aprenent a posar en pràctica diferents recursos. Per exemple, un pacient, gràcies a la seva consciència i auto-responsabilitat pot començar a practicar el fet de demanar ajuda a terceres persones, reconeixent-se així mereixedor de rebre. En canvi, per a un altre pacient el seu aprenentatge rau en prendre decisions per si mateix, assumint que potser el seu entorn no li posarà fàcil.
E: Llavors no tots els pacients posen en pràctica els mateixos recursos?
L: No. El que ja té capacitat per a demanar ajuda necessita recuperar potencial d’autosuficiència. En canvi, en que s’ho acostuma a gestionar tot sol, s’adona que aquest tarannà també li passa factura i opta per obrir-se, en certa mesura, als altres per millorar el seu benestar. El que ambdues persones tenen en comú és que són coneixedores de si mateixes i es viuen a si mateixos d’una manera més conscient i sentida. Això ho facilita el treball terapèutic vivencial.
E: Què vols dir amb treball terapèutic vivencial?
L: Vull dir que el treball que es fa en les sessions de psicoteràpia no es limita a fer un treball reflexiu i d’exploració del mapa mental que cadascú porta de sèrie. La intervenció vivencial facilita trobar-nos a nosaltres mateixos, tal i com som. Dit d’una altra manera, el treball vivencial aconsegueix anar més enllà de parlar de nosaltres i ens convida a ser nosaltres mateixos. Al arribar a aquest punt, el següent té a veure amb acceptar això que conforma el ser nosaltres mateixos, acceptar el que estem sentint, necessitant, pensant, dubtant, etc. El cos físic i sensorial té un rol imprescindible per aquest treball vivencial. Per tant, en psicoteràpia es pot treballar a partir dels recursos cognitius, físics i emocionals. Totes tres dimensions són portes d’entrada cap a l'autoconeixement.
E: Què bé sona això de ser un mateix! El treball vivencial com ho facilita?
L: Ho facilita perquè un posa en pràctica els recursos personals. Un exemple és posar en pràctica l’auto-escolta. Un altre recurs que es treballa també posant-ho en pràctica a la consulta és l’expressió verbal sense artificis, per a potenciar la comunicació honesta tant amb un mateix i amb els altres. En concret la teràpia Gestalt promou un gran ventall de tècniques vivencials. D’aquesta manera els inputs i aprenentatges poden ser més profunds i sòlids per al pacient, sempre i quan aquest estigui obert a fer un treball en aquesta direcció.
E: Aquestes tècniques terapèutiques són pròpies de qualsevol tipus de psicoteràpia?
L: Es poden trobar en diferents corrents de la psicoteràpia. En concret la teràpia Gestalt, es defineix com un model que aporta un gran ventall de tècniques vivencials, on trobem exercicis molt útils per treballar la dimensió emocional, corporal i relacional. De fet, un exercici relacional ja comença amb la relació que s’estableix entre el terapeuta i el pacient. Aquesta relació, potencialment saludable, ja convida al pacient a obrir el seu mapa mental i retrobar el potencial de relació beneficiosa amb les persones i el món. La relació és una gran eina en el context terapèutic, com a mínim així ho valida la psicoteràpia humanista. Si vols en un altre moment aprofundim en les aportacions que ha fet la psicologia humanista, que és la tercera força de la psicologia.
E: Quan recomanaries a una persona a fer un tractament de psicoteràpia?
L: Quan detecti motivació suficient per implicar-se en aquest treball d’autoconeixement. Quan estigui disposat a «aprendre a nedar llençant-se a la piscina, no observant al monitor com ho fa, sinó ser partícip del seu propi aprenentatge». El que és segur és que si un s’implica activament, les garanties són més evidents.
E: Molt il·lustrativa la metàfora d’aprendre a nedar! Doncs tots hem après dins de la piscina. Entenc que per aprendre cal mullar-se!
L: Exacte, és un bon resum.
E: Seguiria fen-te preguntes, però en algun moment he d’acabar. Si algun lector/a també té preguntes o inquietuds a transmetre’t on pot trobar-te?
L: Poden contactar amb mi per mail, a [email protected], si el que volen és una resposta escrita, o també podem tenir una conversa en persona convenint un dia i hora a Ara Salut, el centre on ofereixo psicoteràpia.
Avinguda Tarragona nº1, de Vilafranca del Penedès. Telèfon: 616491032.
Jo també seguiria conversant amb tu. Gràcies per provocar preguntes que convidin a la reflexió!
A reveure.
L: Entenc el que em demanes. M’agrada el repte, procuraré fer explicacions clares i senzilles.
E: De què parlem quan afirmem que una persona està realitzant un tractament de psicoteràpia?
L: Fer un tractament de psicoteràpia, correspon a embarcar-se en un viatge, és a dir, consisteix en iniciar un procés de treball on la fita és arribar a tu mateix. Aquest procés de treball personal, o de creixement personal, rep aquest nom perquè promou l’autoconeixement i com a conseqüència permet revisar i millorar aspectes propis i descobrir els aspectes saludables que es poden potenciar.
E: I des d’un punt de vista més pràctic, amb quina finalitat invertir temps i esforços en un viatge d’autoconeixement?L: Amb la finalitat de millorar la teva qualitat de vida, bé, cadascú la seva. Vull matisar que, per definició, la psicoteràpia no té a veure amb un tractament puntual com pot ser un tractament farmacològic d’una sola dosis, i on podem notar els efectes a curt termini. Just el que pot oferir la psicoteràpia és que el professional no et donarà la “píndola”, sinó que t’acompanyarà i t’ajudarà a que tu trobis aquelles “píndoles” i les sàpigues gestionar per a la teva salut i benestar. Vist així, trobo que la finalitat de la psicoteràpia és força útil.
E: Escoltant el teu raonament, em ve al cap la dita popular de “no donar peixos, sinó ensenyar a pescar”. Entenent que cada pacient pescarà diferents peixos… Com millora la qualitat de vida dels teus pacients?
L: Tot i les particularitats de cada persona, puc destacar elements comuns que es donen en tots els processos que funcionen. Si aquesta pregunta la dirigíssim als mateixos pacients, crec que la majoria et respondrien dient que la seva millora rau en que han adquirit major consciència de si mateixos. Això vol dir que s’adonen realment qui són, què volen, què no volen, què poden fer, etc.
Aquesta consciència els vincula directament amb l’auto-responsabilitat de les seves vides. Saber, sense embuts, que tenen la missió de fer-se càrrec de si mateixos, si més no, tenen aquesta opció.
E: Com es fan càrrec de si mateixos?
L: Aprenent a posar en pràctica diferents recursos. Per exemple, un pacient, gràcies a la seva consciència i auto-responsabilitat pot començar a practicar el fet de demanar ajuda a terceres persones, reconeixent-se així mereixedor de rebre. En canvi, per a un altre pacient el seu aprenentatge rau en prendre decisions per si mateix, assumint que potser el seu entorn no li posarà fàcil.
E: Llavors no tots els pacients posen en pràctica els mateixos recursos?
L: No. El que ja té capacitat per a demanar ajuda necessita recuperar potencial d’autosuficiència. En canvi, en que s’ho acostuma a gestionar tot sol, s’adona que aquest tarannà també li passa factura i opta per obrir-se, en certa mesura, als altres per millorar el seu benestar. El que ambdues persones tenen en comú és que són coneixedores de si mateixes i es viuen a si mateixos d’una manera més conscient i sentida. Això ho facilita el treball terapèutic vivencial.
E: Què vols dir amb treball terapèutic vivencial?
L: Vull dir que el treball que es fa en les sessions de psicoteràpia no es limita a fer un treball reflexiu i d’exploració del mapa mental que cadascú porta de sèrie. La intervenció vivencial facilita trobar-nos a nosaltres mateixos, tal i com som. Dit d’una altra manera, el treball vivencial aconsegueix anar més enllà de parlar de nosaltres i ens convida a ser nosaltres mateixos. Al arribar a aquest punt, el següent té a veure amb acceptar això que conforma el ser nosaltres mateixos, acceptar el que estem sentint, necessitant, pensant, dubtant, etc. El cos físic i sensorial té un rol imprescindible per aquest treball vivencial. Per tant, en psicoteràpia es pot treballar a partir dels recursos cognitius, físics i emocionals. Totes tres dimensions són portes d’entrada cap a l'autoconeixement.
E: Què bé sona això de ser un mateix! El treball vivencial com ho facilita?
L: Ho facilita perquè un posa en pràctica els recursos personals. Un exemple és posar en pràctica l’auto-escolta. Un altre recurs que es treballa també posant-ho en pràctica a la consulta és l’expressió verbal sense artificis, per a potenciar la comunicació honesta tant amb un mateix i amb els altres. En concret la teràpia Gestalt promou un gran ventall de tècniques vivencials. D’aquesta manera els inputs i aprenentatges poden ser més profunds i sòlids per al pacient, sempre i quan aquest estigui obert a fer un treball en aquesta direcció.
E: Aquestes tècniques terapèutiques són pròpies de qualsevol tipus de psicoteràpia?
L: Es poden trobar en diferents corrents de la psicoteràpia. En concret la teràpia Gestalt, es defineix com un model que aporta un gran ventall de tècniques vivencials, on trobem exercicis molt útils per treballar la dimensió emocional, corporal i relacional. De fet, un exercici relacional ja comença amb la relació que s’estableix entre el terapeuta i el pacient. Aquesta relació, potencialment saludable, ja convida al pacient a obrir el seu mapa mental i retrobar el potencial de relació beneficiosa amb les persones i el món. La relació és una gran eina en el context terapèutic, com a mínim així ho valida la psicoteràpia humanista. Si vols en un altre moment aprofundim en les aportacions que ha fet la psicologia humanista, que és la tercera força de la psicologia.
E: Quan recomanaries a una persona a fer un tractament de psicoteràpia?
L: Quan detecti motivació suficient per implicar-se en aquest treball d’autoconeixement. Quan estigui disposat a «aprendre a nedar llençant-se a la piscina, no observant al monitor com ho fa, sinó ser partícip del seu propi aprenentatge». El que és segur és que si un s’implica activament, les garanties són més evidents.
E: Molt il·lustrativa la metàfora d’aprendre a nedar! Doncs tots hem après dins de la piscina. Entenc que per aprendre cal mullar-se!
L: Exacte, és un bon resum.
E: Seguiria fen-te preguntes, però en algun moment he d’acabar. Si algun lector/a també té preguntes o inquietuds a transmetre’t on pot trobar-te?
L: Poden contactar amb mi per mail, a [email protected], si el que volen és una resposta escrita, o també podem tenir una conversa en persona convenint un dia i hora a Ara Salut, el centre on ofereixo psicoteràpia.
Avinguda Tarragona nº1, de Vilafranca del Penedès. Telèfon: 616491032.
Jo també seguiria conversant amb tu. Gràcies per provocar preguntes que convidin a la reflexió!
A reveure.
